Què es el que em fa mal?

Director clínic y psicoterapeuta de la Unitat de Psicologia i Psiquiatria del Consultori Mèdic Carbonés de Sant Vicenç dels Horts
Contacta l'autor

Actualizat: Ds, 13/04/2013 - 12:24pm

     En diverses ocasions, en l’exercici de la nostre activitat professional ens hem trobat amb pacients on d’entrada no era gens fàcil saber si la disfunció que presentaven era en origen, emocional o física.

     Un problema de tipus emocional pot derivar en una alteració a nivell físic i aquest fet es pot produir també a la inversa. Un problema físic, encara que no sigui greu, si es perllonga en el temps, pot acabar creant un símptoma emocional que alhora pot agreujar el quadre físic inicial. Això, pot esdevenir una espiral i les seves conseqüències poden ser greus.

     Com esbrinar què va ser primer?. En occident, des de Aristòtil es tendeix a pensar el cos i la ment com dues entitats independents. Aquest pressupost teòric ha tingut conseqüències en la practica clínica durant molts anys. El professional que s’ocupava d'un aspecte tendia a ignorar l’altre. Però avui sabem que el cos i la ment no són entitats alienes i la millor forma de tractar algunes síndromes es fer-ho de forma global atenen aquests dos aspectes de la salut.

     Acostuma a ser més fàcil consultar per un dolor físic que per un malestar psicològic: Per una banda, socialment encara esta millor vist tenir mal d'esquena que acceptar estar patint una depressió. D’altra banda el dolor s’imposa com una evidencia, mentre que les emocions son més invisibles. Per exemple, quan a una persona li fan mal les cervicals, se les toca, nota que el seu coll està rígid i li falta mobilitat. És a dir, percep de forma física e indiscutible aquest dolor. Quan l’expliquem que la contractura que pateix és conseqüència d’un conflicte emocional, sovint ens trobem amb què el pacient no té percepcions clares d’aquesta causa ni de la connexió amb el seu patiment. És com si la dimensió emocional s’agüés amagat inconscientment darrera el dolor del cos; com si això que no s’ha pogut dir en paraules ho parles el cos amb el seu llenguatge enigmàtic… Aquest desconeixement íntim és el primer obstacle que ens trobem.

     En el cas que el trastorn inicial sigui orgànic, un cop tractat aquest, tan els símptomes físics com els emocionals deixaran d'existir. Per contra, si l’alteració inicial era emocional, tractant els aspectes físics no haurem eliminat la causa i, per tant, el dolor pot tornar a aparèixer. Així serà fins que abordem i donem solució al problema afectiu subjacent. En aquest cas, és important adreçar al pacient a fer un treball psicoterapèutic que vagi mes enllà de l'alleugeriment simptomàtic i que li permeti afronta els components psicològics del seu malestar i comprendre que és el que en veritat li esta fent mal. Aquí el metge de capçalera juga un paper clau, però també la família i els amics, que son qui millor ens coneixen, poden ajudar-nos a identificar el nostre problema.

Marc Domínguez. Osteòpata Consultori Mèdic Carbonés

José Miguel Munné. Psicoterapeuta Consultori Mèdic Carbonés